Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 8

Públic

Avui ha sigut l’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal i no hem fet classes curriculars. Avui he seguit l’horari de l’Empar com a tutora tot el dia, de manera que he estat tot el dia amb el grup de 3r d’ESO que tutoritza la meva mentora. Hem estat decorant la classe amb materials reciclats de temàtica nadalenca. Davant la situació caòtica i indisposició de molts alumnes (majoritàriament nois) de no participar ordenadament a fer feines d’estil “manualitats”, hem hagut de posar ordre i repartir en grups mixtos les tasques en cadena. Per part de molts alumnes no hi ha un interès i sensibilitat en fer tasques de plàstica ben fetes amb atenció, i eren les noies de la classe que han posat ordre i han sigut més perfeccionistes a l’hora de decorar.

L’activitat de decoració nadalenca amb materials reciclats ha posat en evidència la necessitat de gestionar la participació activa de tot l’alumnat, especialment quan hi ha una manca d’interès per part d’alguns estudiants. Ha estat necessari establir grups mixtos i repartir tasques de manera estructurada per garantir que tothom contribuís a l’activitat. Malgrat això, s’ha percebut una clara diferència d’actitud entre nois i noies, sent aquestes últimes les que han mostrat més interès, ordre i cura en l’execució de la tasca. És important trobar estratègies per implicar tot el grup en activitats que requereixen paciència i destresa manual. Una opció podria ser introduir una competició o un repte col·laboratiu per incentivar la participació.: La diferència de predisposició entre nois i noies obre la porta a una reflexió sobre els estereotips de gènere en l’educació i com poden influir en la percepció de certes activitats. Seria interessant plantejar activitats que ajudin a desmuntar aquestes dinàmiques i fomentar la responsabilitat compartida. Aprenentatge competencial: Aquesta activitat permet desenvolupar diverses competències bàsiques de l’ESO, com ara la competència en consciència i expressió cultural (a través del treball plàstic), la competència social i cívica (organització en grups i respecte per la tasca comuna) i la competència d’aprendre a aprendre (superació de reptes i desenvolupament d’habilitats manuals).

A nivell organitzatiu, ha quedat clar que activitats com aquesta requereixen:

• Una distribució prèvia de tasques ben definida per evitar moments de desordre i desmotivació.
• Un lideratge pedagògic actiu per part del professorat, promovent la participació equitativa i evitant que un grup d’alumnes assumeixi tot el pes de la feina.
• Materials i espais adaptats per facilitar l’execució de l’activitat de manera fluida.

Per ampliar la reflexió, podem basar-nos en el concepte de pràctica reflexiva desenvolupat per Ornellas i Garcia (2021), que destaquen la importància de l’anàlisi crítica de les experiències educatives per millorar la pràctica docent. Segons aquestes autores, la reflexió no només ens permet comprendre el que ha passat a l’aula, sinó que també ens ajuda a desenvolupar estratègies per afrontar situacions similars en el futur i afavorir el creixement professional i personal dels docents. En aquest cas concret, la situació viscuda posa en evidència la necessitat d’adaptar la metodologia a les característiques i interessos de l’alumnat. Tal com assenyalen Ornellas i Garcia (2021), el docent ha de saber llegir la realitat de l’aula i intervenir-hi de manera dinàmica i flexible per afavorir un aprenentatge significatiu per a tots els estudiants. Això implica no només dissenyar activitats atractives, sinó també reflexionar sobre com es distribueixen els rols i les responsabilitats dins del grup classe per evitar desigualtats en la participació. A més, des d’una perspectiva de millora contínua, aquesta experiència ens convida a repensar com podem fomentar una major corresponsabilitat entre l’alumnat i evitar que certes tasques es converteixin en activitats estereotipades segons el gènere o el grau de motivació inicial dels estudiants. Això pot passar per introduir dinàmiques més estructurades, metodologies gamificades o estratègies d’aprenentatge cooperatiu que ajudin a equilibrar la implicació de tots els membres del grup. Així doncs, aplicar la pràctica reflexiva a situacions com aquesta ens permet anar més enllà de l’anècdota i transformar l’experiència en una oportunitat d’aprenentatge tant per als alumnes com per als docents.

Marina Mora

20 de desembre de 2024, Barcelona

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).