Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 8

Públic

Avui amb 1r de Batxillerat hem treballat el Realisme i el Naturalisme a partir de Madame Bovary, de Flaubert, i  “Natura”, de Narcís Oller.

Hem començat amb una breu introducció sobre el Realisme i el Naturalisme,seguint la mateixa estructura que les classes prèvies, i sempre recuperant la línia del temps per situar-nos. . Hem situat històricament el moviment i comentat com la literatura passa a fixar-se en allò que és ordinari, fins i tot incòmode: la frustració, les convencions socials, les desigualtats, el pes de l’herència.

Amb la lectura guiada dels fragments i el treball cooperatiu, han passat coses interessants. Hi ha grups que han funcionat molt bé, i han acabat sorgint debats i reflexions personals. Hem estat  parlant del buit existencial que pot generar una vida sense projecte propi. M’ha sorprès la maduresa d’algunes aportacions. En un altre grup, un alumne, el David, ha relacionat conceptes de filosofia i història,  ha fet una reflexió molt potent sobre el determinisme a Natura, preguntant-se si realment som tan lliures com pensem. He vist que, quan el text ressona amb alguna cosa personal, l’alumnat es posiciona i s’implica molt més.

Un altre aprenentatge d’avui: quan els alumnes se senten escoltats i poden expressar dubtes o idees sense por, les seves lectures guanyen profunditat. La cooperació no només ajuda a entendre millor els textos, sinó que afavoreix un espai emocional segur, i això es nota.

Surto d’aquesta sessió convençuda que llegir textos del XIX no és només una qüestió de currículum, sinó una oportunitat per obrir finestres a realitats complexes, per pensar críticament el món, i per parlar de temes que continuen interpel·lant-los: la llibertat, el desig, la frustració, les normes socials. A més, em reafirmo en la necessitat de continuar practicant una docència reflexiva, crítica i ètica, com proposen també Ornellas i Garcia (2021) quan parlen del professorat com a professional que aprèn mentre ensenya, que revisa la seva pràctica i que adapta estratègies per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

En aquest sentit, també recordo el que estableix el Codi deontològic del Col·legi de Doctors i Llicenciats (2006): “l’educador ha de respectar els diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes i promoure situacions que facilitin la participació i la igualtat d’oportunitats”. I avui he vist clar que el treball cooperatiu —si està ben guiat— és una eina potentíssimament ètica, perquè dona veu a tothom, trenca jerarquies i transforma la lectura en una experiència compartida.

20 de gener.