Entrada 12: Fase d’intervenció autònoma. L’Espill S. xv
Començo amb la part de desenvolupament. Avui he començat la sessió dedicada a l’Espill de Jaume Roig, una obra fonamental del segle XV que em permet abordar la misogínia medieval dins del marc de la meva seqüència didàctica. La proposta ha tingut una clara intenció transversal: combinar l’anàlisi literària amb la reflexió ètica i social a partir del text, tot promovent la competència comunicativa, digital i ciutadana de l’alumnat.
He iniciat la sessió amb una breu introducció del context històric i cultural de l’obra, tot destacant la representació misògina de la dona i el vincle amb les idees sobre la bruixeria. A partir d’un fragment de l’Espill, hem analitzat com es construeix el discurs misogin a través de tòpics literaris i figures retòriques. En paral·lel, hem relacionat aquestes representacions amb fragments de La Celestina i Macbeth, creant un diàleg intertextual que ha enriquit la comprensió del fenomen.
Des del punt de vista de la competència digital docent, he creat una activitat al Google Classroom on l’alumnat havia de penjar una breu reflexió escrita i l’anàlisi d’un fragment. Aquesta pràctica ha permès integrar les TIC amb finalitats pedagògiques, i alhora obrir un espai per a la reflexió crítica sobre el paper de les tecnologies en la construcció del discurs i en la difusió de discursos d’odi o discriminació. En aquest sentit, el repte ètic de les TIC es fa evident: cal formar els alumnes no només com a usuaris competents, sinó com a ciutadans digitals responsables.
Pel que fa a la meva actuació docent, he procurat mantenir una actitud facilitadora, escoltant amb atenció les intervencions, regulant el debat i oferint contraexemples que ajudessin a problematitzar certs discursos. Aquest posicionament respon al que Ornellas i Garcia (2021) defineixen com “ètica com a activitat reflexiva”: no es tracta només de transmetre coneixements, sinó de situar-se constantment en una posició crítica i ètica davant del que passa a l’aula.
Un moment especialment delicat ha estat quan un alumne ha qüestionat si era legítim jutjar un autor del segle XV amb la mirada actual. He aprofitat aquesta observació per introduir la noció de contextualització històrica i ètica, una eina fonamental per entendre la literatura com a producte d’una societat i, alhora, com a mirall per repensar el present. Ha estat un incident crític ben resolt, que ha enriquit el debat i m’ha permès posar en pràctica la competència ètica docent, actuant com a mediadora i generadora de significat.
Aquesta sessió m’ha recordat que la responsabilitat social del docent no es limita a la transmissió de continguts, sinó que implica una cura profunda de l’espai de convivència, de les paraules que es diuen i dels significats que es generen. Com recull el Codi deontològic, el docent ha d’afavorir espais “lliures de discriminació, on es promogui la igualtat d’oportunitats i el respecte a la diversitat”. Aquesta premissa ha estat, avui, un eix clau del meu posicionament.
13 de febrer