Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 8

Públic

Avui he iniciat la sessió repassant els corrents estètics literaris treballats a classe fins a arribar al Romanticisme. Aquest repàs ha estat clau per establir una continuïtat amb el coneixement previ de l’alumnat i per situar de manera contextual l’obra que treballaríem: Canigó de Jacint Verdaguer. He combinat l’exposició oral amb el suport visual d’una línia del temps interactiva, i he mostrat exemples d’obres pictòriques i literàries europees on apareix la figura de la bruixa, tot posant especial èmfasi en la seva evolució simbòlica.

Amb Canigó, ens hem endinsat en el Romanticisme català —la Renaixença— i hem analitzat com Verdaguer incorpora la natura i el mite, i quin paper hi juga la figura femenina associada a la bruixeria. Aquesta lectura ens ha permès reflexionar sobre la idealització de la natura i la dona, la relació amb la llegenda popular, i el conflicte simbòlic entre bruixeria i fe cristiana. L’alumnat, organitzat per parelles, ha treballat un fragment per identificar elements romàntics i simbòlics, i posteriorment han penjat les seves respostes al Google Classroom, una pràctica que reforça la seva competència digital.

En l’àmbit metodològic aquesta sessió m’ha permès continuar desenvolupant la meva competència comunicativa com a docent, especialment a l’hora de guiar el debat final: Quina visió de la bruixeria construeix Verdaguer? És una visió demonitzada o més poètica? Les respostes de l’alumnat han estat diverses i, sovint, profundes. He aprofitat les seves intervencions per estimular el pensament crític i promoure una visió reflexiva de la literatura com a eina per entendre com es construeixen ideologies i imaginaris socials.

17 de febrer