Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 8

Públic

Per tal de seguir el diari de la fase d’intervenció acompanyada, deixo adjuntat a continuació els documents complementaris a la Seqüència Didàctica: “La veu de les bruixes: literatura, història i feminisme”

Programació i disseny inicial de la SD

Dossier de treball de l’alumnat

Prova final de la Seqüència Didàctica

Presentació multimèdia de suport durant les classes

Avui he iniciat la meva fase d’intervenció autònoma i, amb ella, l’aplicació de la seqüència didàctica que he dissenyat com a eix central de la meva estada de pràctiques. La sessió ha estat enfocada a establir el context històric que fonamenta la proposta didàctica, una base imprescindible per poder abordar amb sentit crític la lectura i anàlisi de textos literaris i històrics relacionats amb la figura de la bruixa.

He començat amb el suport d’una presentació digital (PowerPoint) que he anat utilitzant per guiar les explicacions i facilitar la visualització d’imatges i esquemes. Com a punt de partida, he llançat preguntes obertes per activar els coneixements previs de l’alumnat i afavorir un primer debat espontani. Aquesta estratègia, basada en la pedagogia activa, respon a la necessitat de situar l’alumne com a agent actiu en el seu aprenentatge, tal com apunten Ornellas i Garcia (2021), que defensen l’aprenentatge dialògic com a clau per fomentar la comprensió crítica i significativa.

Després d’aquest primer intercanvi, he demanat als alumnes que comencessin a prendre apunts a partir de la informació presentada, tot avisant-los que aquests apunts formarien part del material de treball i d’avaluació contínua. Aquesta pràctica busca fomentar l’autonomia i la responsabilitat en el procés d’aprenentatge, d’acord amb els principis del Codi deontològic de la professió docent del Col·legi de Doctors i Llicenciats (2022), que estableix el compromís de l’educador amb el desenvolupament integral i autònom de l’alumnat.

Una de les primeres activitats ha estat la identificació i anotació de termes clau, extrets del dossier de treball. Aquests mots seran imprescindibles per a la comprensió dels textos literaris i per a l’anàlisi crítica de les representacions de la bruixa i del poder patriarcal en diferents moments històrics. Aquesta activitat es vincula amb el desenvolupament de la competència lèxica i discursiva, però també amb la capacitat de construir marcs conceptuals propis.

Pel que fa a la meva intervenció, he evitat la lliçó magistral clàssica i he optat per una explicació dialogada, amb constants preguntes llançades a l’alumnat per tal que ells mateixos arribessin a les conclusions. Aquesta manera d’actuar neix d’una observació prèvia durant la fase acompanyada: els alumnes es mostren molt més motivats i implicats quan se’ls interpel·la directament i quan poden construir coneixement col·lectivament. Tal com assenyalen Ornellas i Garcia (2021), el docent ha d’esdevenir facilitador de l’aprenentatge, més que transmissor de coneixement.

Per situar el context històric, he començat amb una breu panoràmica de la baixa edat mitjana i l’inici de la cacera de bruixes. En aquest punt, he mostrat un mapa interactiu de Sàpiens sobre els processos judicials per bruixeria, que geolocalitza casos per territoris. Aquesta eina ha estat molt útil per generar impacte visual i establir connexions immediates amb la realitat catalana i europea. L’ús de recursos visuals ha estat clau per a la comprensió de l’alumnat, i he pogut constatar com molts feien fotografies al mapa o prenien apunts amb més atenció.

Tot seguit, hem reprès la línia del temps dels corrents literaris treballats fins ara. Aquesta activitat ha servit per activar coneixements previs i vincular-los amb els nous continguts. Ho hem fet conjuntament a la pissarra, amb la participació activa de l’alumnat, fet que ha generat un ambient col·laboratiu i de confiança. Aquesta recapitulació no només ha estat una revisió, sinó una estratègia de connexió transversal del currículum, una pràctica recomanada en processos d’aprenentatge competencials.

A nivell personal, aquesta primera sessió ha estat emocionant i enriquidora. M’he sentit segura amb la planificació, però oberta a adaptar-me als interessos i ritmes del grup. El que més m’ha sorprès ha estat la resposta immediata de l’alumnat quan se’ls ofereix una proposta visual, contextualitzada i que connecta amb les seves inquietuds. He pogut observar com, tot i ser una sessió introductòria, ja s’activava una mirada crítica sobre les construccions culturals entorn del gènere i del poder, un dels objectius fonamentals de la SD.

Tal com recull el Codi deontològic de la professió docent, el compromís ètic de l’ensenyant implica oferir a l’alumnat una educació basada en el respecte, el pensament crític i la justícia social. Aquesta sessió ha estat un primer pas en aquest camí, i em confirma la importància de dissenyar propostes que parteixin d’un marc interdisciplinari, inclusiu i amb sentit per a l’alumnat.

10 de febrer